S'acaba el viatge...

Aquesta serà, segurament la darrera entrada del blog. Avui matí hem arribat a Menorca deprés de passar uns dies inoblidables per terres de la Lapònia sueca. Han estat uns dies intensos, plens d'emocions, passejar per llacs, rius i mar gelats ha estat una experiència que recomanam a tothom.

Pensam que aquesta és la millor època per viatjar per aquelles terres. Fa fred, però no és un fred exagerat. i pots gaudir de prou hores de sol per passejar i contemplar els paisatgess nevats. És curios, perquè quan parles del nord sempre tens la sensació de foscor, dies trists... Segurament a l'hivern és així, però en aquesta època a les quatre de la matinada ja s'hi veu i la claror no t'abandona fins gairebé les set i mitja del capvespre. A Suècia, al menys a la zona que hem visitat, no coneixen les cortines, sinó són per decorar. Les cases i les habitacions sempre estan il·luminades (serà per compensar la foscor de l'hivern...) i si no hi estàs acostumat costa dormir per la claror que hi ha sempre.

També pensam que a l'estiu ha de ser preciós. Amb la quantitat de llacs i rius que hi ha, el paissatge ha de ser també impressionant. Vaja, que recomanam el viatge, sigui l'època que sigui. Tot està molt ben senyalitzat i no hem tingut cap dificultat per trobar els llocs on anàvem, és cert que amb l'ajuda del senyor Tom Tom.

I bé, només ens queda agrair-vos el seguiment que heu fet d'aquest blog i a través de Twitter, ha estat un plaer poder compartir aquesta experiència amb tots vosaltres. Us deixam unes fotos i vídeo de la tornada amb l'avió perquè us faceu una idea del que vèiem... la primera foto és de l'església neoclàsica de Skellefteå. El vídeo és de quan l'avió s'enlairava. Amb les fotos podeu veure que quan més volàvem cap al sud es veia més aigua i blocs de gel que es desfeien...

Gràcies!

Luleå i Skellefteå

Avui hem fet els darrers 240 kilòmetres del viatge, en total n'haurem fet uns 1600 en una setmana. Avui podem dir que hem tornat a la civilització... Ens hem aturat a Luleå, capital de Norrboten. Aquesta ciutat fou fundada l'any 1621. És una ciutat universitaria i un important centre d'alta tecnologia. Es una ciutat agradable amb uns quants parcs i una bella bahía amb un port esportiu, que per cert està tot gelat. Hem donat una volta pel mar gelat i hem vist que havien acondicionat una part per fer patinatge sobre gel. Noltros no hem patinat, però quasi. Caminar damunt el gel dóna una sensació de fragilitat, però agradable.


Luleå té una catedral impactant. Com a punt d'interès hi ha el Gammelstad, poble-iglésia. És un conjunt de cases típiques vermelles amb voreres blanques, amb una iglésia al centre. Gammelstad està considerat com el més gran poble-iglésia de Suècia i declarat Patrimoni Mundial per la Unesco.

L'església, contruida en pedra l'any 1492, conté un retaule prou digna, malauradament no ho hem pogut veure perquè estava tancada. El poble té 424 cases de llenya, on el fidels pernoctaven durant les peregrinacionsdel cap de setmana, i sis estables de l'església.

Hem trobat moltes d'aquestes cases tancades, pel que hem suposat que es deuen utilitzar a l'estiu.

Deprés de dinar hem partit cap a Skellefteå, origen del nostre viatge i on demà agafarem l'avió cap a Girona. Aquí ens allotjam en un hostal STF Hostel Skellefteå que també està molt bé. Només ens ha donat temps de donar una volta pel centre de la ciutat i fer unes fotos al mar Bàltic amb el sol tapat de núvols.

Aquí us deix unes fotos del dia... Les cinc primeres corresponen a Luleå, les altres cinc corresponen a Gammelstad i les dues darreres són del mar Bàltic des de Skellefteå.

Passejant pel riu Kalix i el mar Bàltic...

Havíem caminat damunt llacs gelats però ens quedava caminar damunt algun riu gelat i veure si també era possible caminar damunt el mar. Quan al riu ahir ja varem veure que seria possible, havíem d'anar a veure el mar a comprovar com estava...

Aquest matí ens hem adreçat a l'oficina d'Informació de Kalix i em preguntat que ens indiquessin alguna ruta per anar caminant per dins el riu. També hem demanat que ens proposassin una ruta per veure el mar Bàltic.

La persona que ens ha atès, molt amable, ens ha anat mostrant les diverses coses que podíem fer, bé, segur que n'hem entès la meitat, però ha valgut la pena. Li hem preguntat també si podíem llogar raquetes per caminar dins el riu i ens ha dit que no, que ens les deixaria gratuïtament. Em sembla que volen potenciar el turisme. El cert és que ens ha acompanyat a una botiga d'esports i allà ens han deixat les raquetes, ens han dit que les podíem gaudir fins a les 18 hores que és quan tanquen els comerços.

Tot seguit ens hem endinsat dins el riu Kalix per caminar una estona i arribar a l'illa de Vassholmen, que es troba en mig del riu.

El riu Kalix és un dels quatre grans rius de Norrland, en el nord de Suècia, que està afectat per la construcció de centrals d'energia hodroelèctrica. El riu baixa des de la cordillera Kebnekajse, en el municipi de Kiruna, en direcció surest a través de la regió de la Lapònia sueca, passant per la part sud del comtat de Norrbotten, fins arribar al golf de Botnia, al surest de Kalix (Viquipèdia dixit...)

La veritat és que hem tornat tenir aquella sensació estranya, però a la vegada reconfortant, de caminar damunt l'aigua... El riu és molt gran, impressiona. Hem trobat molta gent passejant, una a peu, altres amb esquís i, com no, altres amb motos de neu. Després de caminar una bona estona hem anat a l'illa de Vassholmen on hem dinat en un banc del moll. Veure tota aquella neu acumulada tapant taules, bancs i terra... Et fa desitjar veure aquell paisatge a l'estiu on tot canvia i dels esquis i motos de neu, passa a les barques i canoes.

Després de dinar hem agafat el cotxe i ens hem dirigit a Storön per tenir una panoràmica del mar Bàltic. Si els llacs i rius són impressionants, arribar al mar i veure'l gelat ha estat tocar la immensitat. No es pot explicar amb paraules, ni amb les fotografies, ja vaig comentar que les fotos reflexen poc el que veuen els ulls. Després ens hem dirigid Påläng passant per Ryssbat, més del mateix...

Bé, i ara les fotos. Les quatre primeres són les de la caminada pel riu Kalix i l'illa de Vassholmen. Les quatre següents són del mar Bàltic gelat. Les dues següents son de la sala d'estar/menjador de l'alberg on ens allotjam a Kalix, tot per noltros... I la darrera és de la posta de sol que es veia des de l'habitació, hi havia núvols, però semblava que per on es ponia el sol hi hagués foc...

I demà ja tornam al punt de partida, Skellefteå, passant per Luleå, capital de Norrbotten. Es va acabant el viatge amb la certesa d'haver visitat un dels paratges més encisadors dels que hem vist.

Kalix

Abans de res, dir-vos que he afegit més fotos a les entrades anteriors.

Avui el dia s'ha aixecat ventós i amb una forta nevada. Semblava que no podríem partir d'Abisko, però no, hem agafat el cotxe i hem anat baixant cap a Kalix. Prest hem deixat la neu endarrera i el sol s'ha deixat veure. Hem baixat d'Abisco sense poder veure cap aurora boreal. Els dos dies que hem fet per Abisco han estat dies de molts de núvols.

Ens hem aturat a Kiruna, ciutat minera. Té un ambient industrial i els terrenys que l'envolten estan marcats per explotacions mineres. Tot i així és un dels destins més visitats del nord.

Tant com ens ateacàvem a la costa el paissatge canviava quan a vegetació, molts més arbres, però tot blanc.

Hem arribat i Kalix i després d'un petit ensurt, l'alberg estava tancat, ens hem instal.lat al Grytnäs Herrgård, tot un alberg per a noltros, em sembla que no tindrem companyia. L'alberg està al costat del riu, gelat per suposat, i ja hi hem anat a caminar.

Una curiositat. El sol es pon cap a les 19'30, però es que a les 4 de la matinada, tot i que encara no ha sortit ja s'hi veu. Has de tenir les cortines ben tancades si vols tenir fosca fins a les 7 del matí.

A kalix no fa tant de fred, ara estem a -1 grau. Aquí us deixo fotos del dia, començant per la sortida d'Abisko i l'arribada a l'alberg a Kalix.

Abisko i Noruega

Aquest matí hem agafat el cotxe per donar una passetjada per la zona. És un paisatge impressionant, muntanyes, llac... Hem arribat a la frontera de Noruega. Hem deixat el cotxe i ens posat a caminar dins Noruega. Paisatge tot blanc, immens... Ens hem quedat una bona estona sense parlar, només gaudint del que vèiem. Fèia fred, hi havia una temperatura de -8'5 graus, però la passetjada ha valgut la pena.

He pogut comprovar perquè les guies parlen d'Abisko com un dels punts d'interès de qualsevol viatge a Lapònia. El Parc Nacional d'Abisco té d'extensió 75 Km2. Comença en la vorera meridional del llac Torneträsk, el llac que us comentava ahir. Un no té prou ulls per abarcar tot el que veu.

En haver dinat hem sortit a caminar pel llac Torneträsk. Passejar per un llac gelat et fa sentir una sensació estranya. Quan camines per damunt la neu sents uns "cre crecs" que sembla que el gel s'ha de trencar i has d'anar a l'aigua, però no, és ben segur. El cel estava cobert i donava unes tonalitats grisoses que embellien l'estampa.

L'alberg Abisko Mountain Lodge, està molt bé, és molt gran i amb vistes al llac. A prop hi ha una estació d'esquí, i sempre sol estar ple.

Demà ja deixam el cercle polar àrtic i baixam cap a la costa bòtnia, a Kalix a Norrbotten. En aquestes contrades el mar està gelat, ja ho varem poder veure mentre arribaven amb l'avió.

Us deix unes fotos, no tenen molta qualitat perquè estan fetes amb el mòbil, encara no he trobat un adaptador.