Cap a Abisko...

Abans de res, dir-vos que he perdut el connector per passar les fotos de la tarja a l'Ipad. Per tant i fins que no en trobi una altre penjaré poques fotos, avui només n'hi posaré dues que he fet amb l'Ipad.

Bé, crònica del dia... Aquest matí hem sortit de Kvikkjokk cap a Abisko, són 437 kilòmetres, però us puc assegurar que ha valgut la pena. Els 110 primers kilòmetres la carretera transcorren al costat de llacs, paissatge impresionant, les dues fotos que teniu corresponen a aquests llacs. Per tot hi havia cotxes aparcats amb remolc on transporten les motos de neu, allà quasi tothom va en moto de neu... És impossible captar amb una foto tota la bellesa que veus.

Pujant cap a Kiruna hem dinat a Gällivare. A kiruna no ens hi hem aturat perquè volíem arribar prest a Abisko. A mig camí entre Kiruna i Abisko se'ns ha obert un paissatge impressionant, el llac ... Rodejat de muntanyes blanques... Impressionant. Val la pena haver fet tants kilòmetres per veure aquesta marevella. Ens hem allotjat a l'Alberg Abisko Tourstation, està molt bé. En aquest moment està nevant... Ens han dit que hi havia previsió d'aurores boreals, no sé si en veurem, però si en veim ja farem fotos.

La wifi, va molt lenta i no puja les fotos, ja les posaré un altre dia.

Passetjada pel llac gelat Miertekjaure

Quan preparàvem el viatge varem veure que al costat de l'alberg, a Kvikkjokk (mira que ho és mal de pronunciar el nom...), on havíem reservat per pernoctar, hi havia uns quants llacs. Pensaven trobar aigua però el que hem trobat han estat els llacs ben gelats.

Després d'un esmorçar abundós amb unes vistes a les muntanyes gelades, hem llogat uns raquetes per anar a caminar per la neu. A l'alberg ens han preparat un pícnic i ens hem posat a caminar. Un paisatge impressionant... Neu per tots els costats... Hem arribat al llac Miertekjaure. L'hem travessat i hem anat a l'altre costat on ens hem menjat el pícnic  En total hem caminat unes cinc hores damunt el llac gelat. Amb les fotos veureu la bellesa del paratge. Si qualcú en tenia dubtes, us hem de dir que el viatge val molt la pena. A l'estiu el llac ja no està gelat i si pot anar en canoa. També ha de ser interessant... Jo que per l'estiu sempre cerc llocs frescos per viatjar, és una opció a tenir en compte.

El dia ha estat molt bo, ha lluït un sol generós. Les temperatures han oscil·lat entre els -12 graus d'aquest matí i 1 grau positiu d'aquesta tarda, ara ja comença a baixar.

A través de Twitter Francesc Pruneda, m'acaba de dir que per aquest cap de setmana estan previstes aurores boreals... Serà cert? Ja seria total...

Demà ens toca altra vegada cotxe, uns 415 kilòmetres. Anam més al nord, a un alberg del Parc Nacional d'Abisko... I aquí teniu les fotos de la passejada pel llac gelat i de l'Alberg...

Ja som a Lapònia

Ja som a Lapònia! Aquest matí ens hem aixecat ben prest per agafar l'avió de Girona a Skellefteå. El vol ha durat unes 3 hores i 45 minuts. Vol molt tranquil. Però al començament no hem vist quasi bé res ja que estava ennuvolat. Però una hora abans d'aterrar ja hem començat a veure un paissatge glaçat i ja ens hem fet una idea del que ens esperava. Una vista preciosa des de l'avió.

Després de llogar el cotxe hem partit cap a Kvikkjokk, a uns 400 km de Skellefteå. És un tram on hi trobes uns quans llacs, però tots gelats. Els cotxes estan preparats per anar pel gel i la neu i no hem tingut cap problema. A les 15 h 15' hem entrat al cercle polar i hem començat a trobar rens per la carretera.

Avui la temperatura ha oscilat entre una màxima de 2 graus i una mínima de -6, de moment...

Hem sopat a l'alberg i ja hem provat el ren i un peix molt semblat al salmó. Boníssim!!! Aquí teniu unes fotos... Demà més...

Comença el viatge...

Començ aquest bloc amb la intenció de comentar-vos les meves vivències d'un viatge que començ demà i que em portarà durant una setmana a descobrir les terres de la Lapònia sueca.

Tot va començar quan un bon amic, en Toni Timoner, em va trucar dient-me que havia trobat uns bitllets d'avió bastant barats per anar a Lapònia i si m'apuntava al viatge. Lapònia! Vaig exclamar... No!  De primer cop, aquest nom m'evocava terres llunyanes, fred, neu, el pare noel... (jo sempre he estat dels reis...). Però veient l'entusiasme d'en Toni, vaig començar a cercar i mirar i vaig veure que tampoc era tant lluny.

I ja ho veis, apunt de partir. Divendres sortim de l'aeroport de Girona en vol directe a Skelleftea (en aquesta regió va néixer Stieg Larsson), allà lloguem un cotxe i ja partim a fer kilòmetres. El nostre primer destí és Kvikkjokk Fjällstation (nom impronunciable). Dos dies després partirem cap a Abisko, passant per Kiruna. Em fa il·lusió anar a Kiruna. He llegit totes les novel·les d'Åsa Larsson i ja he descarregat a l'Ipad la darrera, "Sacrificio a Mólek". Em fa gràcia llegir la novel·la mentre soc per aquelles terres. Seguint el nostre itinerari arribarem a Kalix, ja a la costa, per arribar altre cop a Skelleftea.

Em fa il·lusió aquest viatge. Viatjar i conèixer noves terres sempre ho he trobat enriquidor...  Veurem l'aurora boreal? Us mantindré informats...